Seminari 4 - Pràctica

Hem començat la classe d'avui amb la primera pràctica, parlant sobre les idees clau de la Ted Talk que havíem de veure en petits grups de 3.

Al vídeo es parlava sobre els estereotips:

La imatge enviada als extraterrestres no és la correcta perquè existeixen més persones africanes i

asiàtiques que persones caucàsiques, no obstant la imatge no ho representa d’aquesta manera,

sinó que pel contrari mostra éssers que:

• Fan coses (home)

• No fan res, només acompanyen (dona)

Captura de pantalla

El mateix passa amb les imatges que publiquen els mitjans de comunicació, les quals són simplificacions, però no representen la realitat. A través d’aquestes es deixa veure el posicionament moral de qui la publica. Per exemple, si agafem una carpeta que representi els homes trobarem imatges que mostren poder, superioritat, serietat, professionalitat… Mentre que a la carpeta de les dones mostren noies amb poca roba, amb més calor, estirades, amb les cames obertes…

Les imatges tenen molt de poder i influència sobre les persones. Sempre busquem la perfecció guiada pels models que acostumem a veure a les imatges del nostre dia a dia. Els estereotips els desenvolupem des de ben petits a causa del bombardeig de fotografies i informacions aleatòries que ens arriben constantment i desenvolupen la nostra personalitat. Aquests estereotips els atribuïm a la biologia perquè és una excusa més fàcil. Tot això es crea amb un fi purament comercial que ens bloqueja com a persones.

Conseqüències:

• Invisibilitzen tot allò que no representen, llavors ho converteixen en anomalia.

• Normalitzen a través de la representació aspectes que no són positius per a les persones.

Experiment de les fotos de moda els/les alumnes petits:

Amb les imatges de les dones els nens i nenes pensen que se senten soles, que tenen gana, por, que una d’elles està morta, que una altra té una malaltia… En canvi, a la imatge de l’home diuen que semblen herois, universitaris… Quan la gent té por és més manipulable i és capaç d’arriscar la seva vida amb el fi de semblar-se al model d’home o dona perfecte/a del moment.

Qui genera aquest contingut estereotipat s’escuda en l’excusa que tothom té llibertat d’expressió, però la llibertat dels altres acaba en el moment que comença la seva, ja que perden l’oportunitat d’escollir per culpa de la seva influència. Per això, la noia del vídeo proposa passar de llibertat d’expressió a responsabilitat d’expressió. És a dir, es tracta de ser conscient que el que nosaltres opinem pot tenir diverses influències: 1. Pot aportar un model normatiu, 2. Pot aportar diversitat. Tothom té el poder d’influenciar la resta, i és per això que les persones que s’encarreguen de crear les imatges siguin conscients del poder que tenen i no només buscar audiència.

Captura de pantalla

Idees clau que han sortit a classe:

• Els cossos normalitzats no són els reals. 
• Les imatges condicionen a la creació d’estereotips. La societat interioritza idees segons el que veu.
• Les dones sempre necessiten ajuda masculina.
• Els nens i nenes petits també s’adonen de les coses i creixen amb aquestes percepcions indirectes del que és la realitat.
• La gent se sent pressionada a ser “normal”: “Todo lo que se ve está normalizado, lo que no causa controversia”.
• La llibertat d’expressió hauria de passar per una responsabilitat d’expressió.

Un exemple de com afecten aquestes imatges des que som petits i petites és el fet que hi ha més homes científics que dones. Quan érem petites gairebé cap dona volia ser científica, en canvi, hi havia homes que sí. Fins i tot ara, a la facultat, hi ha més homes que dones estudiant aquesta carrera. Això és degut al fet que les dones no tenim referents científiques, a les imatges i als fets històrics solen ser sempre homes.

També van sortir idees interessants a la pregunta de: Com creieu que el que explica la Yolanda afecta a l'educació?

• Creació d'una consciència sobre com afecten les imatges.
• S'han d'eliminar els estereotips 
• S'ha de donar pas a la diversitat 

Parlant d'això va sortir un tema bastant comú i que alhora crea bastant controvèrsia: el cas del parc.

Situació: tenim uns alumnes/a a classe a qui li fan bullying uns altres companys i companyes. A l'escola aquests i aquestes no li fan res, es comporten, però en sortir de l'escola i anar al parc aquests nens i nenes insulten i peguen a l'altre/a sense cap motiu. Aquesta situació no passa una vegada sinó que es converteix en una pràctica habitual.

En aquest cas, les agressions tenen lloc fora de l'horari escolar i, per tant, l'escola no es veu implicada en el moment de l'agressió. Segurament els nens i nenes dels atacs no fan res al centre perquè hi ha unes normes i saben que hi hauria conseqüències, en canvi, al parc hi ha més llibertat i ningú els hi dirà res. Com a centre és un tema que encara s'està discutint, ja que no hi ha cap protocol específic que ens digui com actuar en aquests casos.

Hi ha un altre cas que també implica a les famílies i és l'educació que aquestes els donen als nens i nenes que nosaltres rebrem cada dia a l'aula. Hi haurà alumnes que tindran una actitud agressiva i a vegades és per com els han educat a casa, però no s'ha de culpar els pares per això, les famílies no actuen malament per plaer, sinó perquè no saben com fer-ho millor. En aquest cas el centre estudia el perfil familiar i com tractar-les.

La segona pràctica del seminari 4 va consistir a buscar a Google (de manera anònima) dues paraules: "doctor" i "nurse".

Amb la paraula "doctor" van sortir fotos on només sortien homes, d'edat avançada, blancs (sortien poques fotos d'altres ètnies).

Captura de pantalla

En canvi, amb la paraula "nurse" van sortir imatges de dones, joves, blanques.

Captura de pantalla

Aquestes dues paraules no tenen el mateix significat, ja que un doctor/a és aquell/a que s'encarrega de les operacions (un càrrec més elevat), mentre que l'infermer/a és l'ajudant que l'acompanya.

Aquests estereotips s'han de canviar, i això comença des de l'educació, per exemple:

Preparem el joc del "memory" per a fer una pràctica del que s'ha explicat a la classe anterior. Per fer-lo busquem fotos aleatòries i agafem les primeres que surten a Google perquè no tenim temps suficient. Això provoca que agafem imatges estereotipades, ja que les primeres que solen sortir en aquesta pàgina són així. En aquest cas hem d'investigar i posar imatges més diverses, no les típiques. Amb canvis petits és com es comença, pel fet que tot i semblar un joc inofensiu també són estímuls amb els quals els nens i les nenes se senten còmodes. Nosaltres som responsables de les imatges que hi posem, ens hem d'esforçar a buscar altres imatges més inclusives.

A la classe es va preguntar per què havíem de buscar les fotos amb l'incògnit i la professora ens va explicar l'algoritme de TikTok: on s'estudia el que veus i et van donant més informació d'aquesta, la qual pensen que et pot interessar. I d'aquesta manera surten resultats esbiegats.