Seminari 4 - Teoria

Aquesta classe ha estat una mica diferent de les anteriors, ja que la Cristina estava malalta i ha vingut una altra professora. Per començar hem parlat sobre el vídeo que havíem de veure "Revelando estereotipos que no nos representan" de Yolanda Domínguez i l'hem comentat en petits grups. Seguidament, hem fet un experiment sobre unes fotos que hem hagut de buscar sobre doctors i infermeres i les hem comparat. Després hem intentat veure un vídeo en Facebook, però no funcionava, així que ho hem deixat estar.

Enllaç

Creació de recursos digitals

Els recursos digitals en l'educació són molt útils perquè un cop sabem com i quan utilitzar-los ajuden molt als processos d'aprenentatge dels nens i nenes. Tota informació trobada d'una forma digital ja pot ser considerada recurs digital. Alguns exemples són: vídeos, webs, documents... Es consideren importants perquè a diferència d'un llibre físic, el digital és més interactiu, ens permet altres tipus de materials que el físic no permet, com per exemple, complementant amb vídeos i imatges. Entre els recursos digitals.

Els recursos digitals en obert han de complir amb les 5R:

• Retain (retenir): es pot guardar o crear una còpia.
• Revise (revisar): es pot fer una còpia i editar-la.
• Remix (barrejar): la còpia es pot barrejar amb una altra.
• Reuse (reutilitzar): es pot fer servir tant el recurs original com les meves barreges de dos o més recursos diferents de forma pública. Això no obstant, s'ha d'anar amb compte amb el copyright i assegurar-nos que podem fer-ho sense conseqüències negatives.
• Redistribute (redistribuir): el recurs digital pot ser compartit amb la resta, tant individualment com col·lectivament.

Target: a qui ens dirigim. El target del recurs digital en l'educació és parar-se a pensar els interessos de qui estem explicant, com mostrar-ho, mirar que els hi enganxa, si és interessant o no. La manera que ens hem de comunicar amb el target ha de modificar-se segons la generació, hem de pensar de quina manera captarem millor l'atenció de la persona amb la qual estem parlant. Si volem que un missatge arribi, ens hem de comunicar de la mateixa manera que l'altre.

Per crear un recurs digital hem de fer-ho de la següent manera:

1. Cerca de la informació: s'ha de fer una primera lectura de documents interessants per al teu recurs.
2. Selecció i seqüenciació: de tots els documents llegits prèviament s'ha de seleccionar els més rellevants i fer-ne apunts del que es va llegint. Fet això es tornen a llegir (sintàcticament) i s'ordena segons el que es vol posar primer i el que es vol posar després.
3. Planificació: un cop hem fet la selecció hem d'organitzar i aclarir les parts del nostre recurs, hem de pensar on volem que vagi cada cosa.
4. Pràctica i realització: es comença a crear el recurs un cop hem provat les eines que presenta cada recurs.
5. Revisar: quan hem acabat, ens ho tornem a llegir tot sencer per a corregir els errors que hem pogut anar fent al llarg del treball.
6. Difusió: hem de compartir-lo amb la resta de persones, l'hem de distribuir. El compartim amb els alumnes, famílies, companys de claustre... a través de qualsevol pàgina (whatsapp, Facebook, tiktok...)

Els recursos digitals en l'educació han d'estar dissenyats per atendre a la diversitat, és a dir, el contingut d'aquests no ha de ser un qualsevol, és des d'aquí on s'atén a la diversitat. D'entrada ha de ser universal i s'ha de tenir en compte com afecta la nostra manera d'educar als alumnes, no a tots els funciona el mateix mètode. D'aquí sorgeixen les sigles DUA (Disseny Universal per a l'Aprenentatge, en el qual s'agrupen eines digitals que ens van bé en diferents situacions segons la part del cervell que vulguem treballar.

Font

Abans d'utilitzar qualsevol recurs hem de tenir en compte les llicències i hem de saber que significa cada símbol.

• Copyright: no tinc permís per reproduir el recurs com si fos meu. Són recursos que s'han de pagar
• Copyleft: proporciona una lliure utilització d'un treball. Són recursos en obert.

Font

Llicències del creative commons (recursos gratuïts):

• By: fa referència a l'autor, en totes les llicències s'ha de reconèixer.
• Dollar: no es pot fer servir amb fins comercials.
• Igual: s'ha de compartir exactament igual, per tant, no és un recurs educatiu en obert.
• Fletxa: significa que sí que es pot reutilitzar el recurs.

Font

Les infografies i els recursos animats són dels millors per aplicar tot el que s'ha explicat fins ara. Això no obstant, s'ha d'anar amb compte amb les aplicacions que utilitzem per fer-los. Per exemple:

• Canva: el que es pot fer són infografies estàtiques, les quals es poden imprimir sense que es perdi informació, és per això que no és un recurs interactiu. Tot i això, se li pot afegir realitat augmentada.

• Genially: aplicació que ens permet fer les presentacions interactives. Si ens posem a sobre d'una imatge o d'un text surten més informacions sobre el que s'està dient. Tot i això, aquesta aplicació és Freemum (igual que el Powtoon), és a dir, que els recursos són limitats i si en vols més has de pagar. Existeixen alternatives com: padlet, Google Drive - presentacions, Google Drive - documents.

Seminari 4 - Pràctica

Hem començat la classe d'avui amb la primera pràctica, parlant sobre les idees clau de la Ted Talk que havíem de veure en petits grups de 3.

Al vídeo es parlava sobre els estereotips:

La imatge enviada als extraterrestres no és la correcta perquè existeixen més persones africanes i

asiàtiques que persones caucàsiques, no obstant la imatge no ho representa d’aquesta manera,

sinó que pel contrari mostra éssers que:

• Fan coses (home)

• No fan res, només acompanyen (dona)

Captura de pantalla

El mateix passa amb les imatges que publiquen els mitjans de comunicació, les quals són simplificacions, però no representen la realitat. A través d’aquestes es deixa veure el posicionament moral de qui la publica. Per exemple, si agafem una carpeta que representi els homes trobarem imatges que mostren poder, superioritat, serietat, professionalitat… Mentre que a la carpeta de les dones mostren noies amb poca roba, amb més calor, estirades, amb les cames obertes…

Les imatges tenen molt de poder i influència sobre les persones. Sempre busquem la perfecció guiada pels models que acostumem a veure a les imatges del nostre dia a dia. Els estereotips els desenvolupem des de ben petits a causa del bombardeig de fotografies i informacions aleatòries que ens arriben constantment i desenvolupen la nostra personalitat. Aquests estereotips els atribuïm a la biologia perquè és una excusa més fàcil. Tot això es crea amb un fi purament comercial que ens bloqueja com a persones.

Conseqüències:

• Invisibilitzen tot allò que no representen, llavors ho converteixen en anomalia.

• Normalitzen a través de la representació aspectes que no són positius per a les persones.

Experiment de les fotos de moda els/les alumnes petits:

Amb les imatges de les dones els nens i nenes pensen que se senten soles, que tenen gana, por, que una d’elles està morta, que una altra té una malaltia… En canvi, a la imatge de l’home diuen que semblen herois, universitaris… Quan la gent té por és més manipulable i és capaç d’arriscar la seva vida amb el fi de semblar-se al model d’home o dona perfecte/a del moment.

Qui genera aquest contingut estereotipat s’escuda en l’excusa que tothom té llibertat d’expressió, però la llibertat dels altres acaba en el moment que comença la seva, ja que perden l’oportunitat d’escollir per culpa de la seva influència. Per això, la noia del vídeo proposa passar de llibertat d’expressió a responsabilitat d’expressió. És a dir, es tracta de ser conscient que el que nosaltres opinem pot tenir diverses influències: 1. Pot aportar un model normatiu, 2. Pot aportar diversitat. Tothom té el poder d’influenciar la resta, i és per això que les persones que s’encarreguen de crear les imatges siguin conscients del poder que tenen i no només buscar audiència.

Captura de pantalla

Idees clau que han sortit a classe:

• Els cossos normalitzats no són els reals. 
• Les imatges condicionen a la creació d’estereotips. La societat interioritza idees segons el que veu.
• Les dones sempre necessiten ajuda masculina.
• Els nens i nenes petits també s’adonen de les coses i creixen amb aquestes percepcions indirectes del que és la realitat.
• La gent se sent pressionada a ser “normal”: “Todo lo que se ve está normalizado, lo que no causa controversia”.
• La llibertat d’expressió hauria de passar per una responsabilitat d’expressió.

Un exemple de com afecten aquestes imatges des que som petits i petites és el fet que hi ha més homes científics que dones. Quan érem petites gairebé cap dona volia ser científica, en canvi, hi havia homes que sí. Fins i tot ara, a la facultat, hi ha més homes que dones estudiant aquesta carrera. Això és degut al fet que les dones no tenim referents científiques, a les imatges i als fets històrics solen ser sempre homes.

També van sortir idees interessants a la pregunta de: Com creieu que el que explica la Yolanda afecta a l'educació?

• Creació d'una consciència sobre com afecten les imatges.
• S'han d'eliminar els estereotips 
• S'ha de donar pas a la diversitat 

Parlant d'això va sortir un tema bastant comú i que alhora crea bastant controvèrsia: el cas del parc.

Situació: tenim uns alumnes/a a classe a qui li fan bullying uns altres companys i companyes. A l'escola aquests i aquestes no li fan res, es comporten, però en sortir de l'escola i anar al parc aquests nens i nenes insulten i peguen a l'altre/a sense cap motiu. Aquesta situació no passa una vegada sinó que es converteix en una pràctica habitual.

En aquest cas, les agressions tenen lloc fora de l'horari escolar i, per tant, l'escola no es veu implicada en el moment de l'agressió. Segurament els nens i nenes dels atacs no fan res al centre perquè hi ha unes normes i saben que hi hauria conseqüències, en canvi, al parc hi ha més llibertat i ningú els hi dirà res. Com a centre és un tema que encara s'està discutint, ja que no hi ha cap protocol específic que ens digui com actuar en aquests casos.

Hi ha un altre cas que també implica a les famílies i és l'educació que aquestes els donen als nens i nenes que nosaltres rebrem cada dia a l'aula. Hi haurà alumnes que tindran una actitud agressiva i a vegades és per com els han educat a casa, però no s'ha de culpar els pares per això, les famílies no actuen malament per plaer, sinó perquè no saben com fer-ho millor. En aquest cas el centre estudia el perfil familiar i com tractar-les.

La segona pràctica del seminari 4 va consistir a buscar a Google (de manera anònima) dues paraules: "doctor" i "nurse".

Amb la paraula "doctor" van sortir fotos on només sortien homes, d'edat avançada, blancs (sortien poques fotos d'altres ètnies).

Captura de pantalla

En canvi, amb la paraula "nurse" van sortir imatges de dones, joves, blanques.

Captura de pantalla

Aquestes dues paraules no tenen el mateix significat, ja que un doctor/a és aquell/a que s'encarrega de les operacions (un càrrec més elevat), mentre que l'infermer/a és l'ajudant que l'acompanya.

Aquests estereotips s'han de canviar, i això comença des de l'educació, per exemple:

Preparem el joc del "memory" per a fer una pràctica del que s'ha explicat a la classe anterior. Per fer-lo busquem fotos aleatòries i agafem les primeres que surten a Google perquè no tenim temps suficient. Això provoca que agafem imatges estereotipades, ja que les primeres que solen sortir en aquesta pàgina són així. En aquest cas hem d'investigar i posar imatges més diverses, no les típiques. Amb canvis petits és com es comença, pel fet que tot i semblar un joc inofensiu també són estímuls amb els quals els nens i les nenes se senten còmodes. Nosaltres som responsables de les imatges que hi posem, ens hem d'esforçar a buscar altres imatges més inclusives.

A la classe es va preguntar per què havíem de buscar les fotos amb l'incògnit i la professora ens va explicar l'algoritme de TikTok: on s'estudia el que veus i et van donant més informació d'aquesta, la qual pensen que et pot interessar. I d'aquesta manera surten resultats esbiegats.

Seminari 4 - Reflexió

La sessió d'avui correspon sense dubte al civisme digital, és a dir, la dimensió 4 de les CDD. Amb les eines proporcionades he pogut aprendre més consciència sobre com ens veiem constantment influenciats per les imatges i com influenciem nosaltres a la resta també sense adonar-nos-en.

Font

Amb l'exemple del "memory" m'ha quedat més clar com puc aplicar la inclusivitat d'una forma més indirecta. I també he pogut veure la influència dels mestres als/les nostres alumnes. El vídeo m'ha fet reflexionar sobre com és la societat i el gran canvi que necessita i això ho voldré aplicar jo a classe.

La part teòrica sobre els drets d'autor em permetrà utilitzar materials d'una forma més ètica i conscient, respectant el material dels altres. M'asseguraré que contingui un CC apte pel que jo vull fer i d'aquesta manera els meus alumnes també aprendran a respectar els drets d'autor, perquè si no tenen cap referent que els ensenyi que copiar no és el camí correcte, mai ho aprendran.

Respectant tant les ètnies, el treball dels altres i assegurant-me que els meus alumnes aprenen dels meus actes, crearé un ambient segur en el qual aprendre tant individualment com en grup, sempre des del respecte. A més, tenint cura del material fotogràfic que faré servir, no imposaré cap ideologia ni pensament meu sobre el dels alumnes, és a dir, l'aula serà un espai lliure de pensament de tota mena, el qual no s'imposarà per sobre els altres.

A més, també tindré en compte que el material que esculli, a part de ser inclusiu, també serà dinàmic i estarà a l'abast de tothom. Això ho aconseguiré o bé, proporcionant-lo jo (des del centre), o bé creant i compartint materials gratuïts als que puguin accedir tots.

Font

Seminari 3 - Teoria

A l'inici de la classe vam fer un qüestionari del Socrative en el qual sortien preguntes sobre els temes que havíem fet fins al moment. Socrative és una aplicació per crear qüestionaris. Es pot utilitzar per fer exàmens o per donar un feedback instantani.

Els resultats es poden descarregar en Excel: com a PDF individual de cadascú (a dalt: nom, sala, data, títol del test i els encerts en percentatge) i com a resum general dels resultats. D’aquesta manera és més fàcil passar-s'ho a les famílies en cas que fos necessari.

Aclariment de dos conceptes que han sortit al qüestionari:

• EPA: aprenent (Ex: Symbaloo)

• EVA: professor (Ex: Moodle)

Seguidament vam parlar sobre les tecnologies emergents:

Realitat augmentada (RA/AR): contingut digital sobreposat al món físic. A través de la càmera del mòbil es veu el món digital. Un exemple seria: Pokémon Go, ja que si no ho miràvem través del mòbil no vèiem els pokémons digitals.

Font

Realitat virtual (RV): contingut digital en el qual estàs immers. Amb aquest recurs no es veu el món físic, només el món digital. En estar immers, s'aconsegueix que en desplaçar-nos també ens movem al món virtual, ens podem moure per l'espai i l'escenari anirà canviant segons anem avançant. Un exemple de RV seria: ulleres de realitat virtual. Un exemple del que no seria RV: un vídeo de 360° de YouTube.

Font

Simulacions digitals: tecnologies que s’estan desenvolupant i imiten el món físic. No cal que siguin realitat augmentada o realitat virtual, tot i que existeixen. Un exemple seria: Scape Room.

Es poden arribar a distingir 5 nivells de RA:

- Nivell 0 (RA per activadors): hiperenllaça el món físic amb el digital a través de codis QR enllaçats a altres continguts. La realitat que ens presenta és en 2D.

- Nivell 1 (RA amb marcadors): tracta d'una RA que es veu a través d'unes figures geomètriques que l'activen, aquestes s'anomenen marcadors. Aquests marcadors, a través d'una app, ens deixen veure els elements virtuals.

- Nivell 2 (RA sense marcadors): no necessita marcadors, ja que reconeix la imatge que veu mitjançant un navegador GPS. És a dir, funciona com a reconeixedor d'imatges que activen la realitat augmentada. La imatge es veu en 3D a través del mòbil, des del lloc on es troba la fotografia.

- Nivell 3: tracta de portar unes ulleres que et van donant informació del que passa al teu voltant mentre vas pel carrer. Uns exemples serien: activar el Google Maps o mirar el temps.

- Nivell 4 (sistema de posicionament global): el contingut digital s'activa a través de la geolocalització segons per on estiguis passant en aquell moment.

Un cop explicats els nivells vam passar a veure alguns exemples:

Exemple de nivell 0: els QR dels carrers de Rubí. Va ser un projecte fet per un seminari de primària del CRP de Rubí - Castellbisbal. Obrint els QR et pots trobar vídeos, imatges fixes o en moviment, textos, publicacions de webs, sons...

Exemple de nivell 1: 

• Plickers: una aplicació que permet al docent veure la RA a través dels marcadors. El professor passa un link als estudiants sobre un test i per saber si les respostes són correctes o errònies haurà d'utilitzar l'aplicació. Els alumnes hauran d'anar girant el marcador segons la resposta que volen donar i tot això li sortirà al professor. A més, permet veure els percentatges amb els noms o a escala global i a partir d’aquí veure que és necessari reforçar.

Imatge feta per mi

Exemples de nivell 2:

• Chrom Ville: és una aplicació interactiva en la qual el professor es descarrega i imprimeix les imatges que et dona l'app i a partir d'aquí es genera la realitat augmentada. És a dir, des de l'aplicació es veuen les imatges impreses en 3D. En l'exemple que hem vist a classe (Concretament del Chrom Ville Sciencie) han sortit exemples on es veien les parts del cos humà, una muntanya i les seves característiques, la composició de les plantes...

Enllaç

• Conte Arbi: permet veure les imatges del llibre en realitat augmentada. A més, hi ha parts on surten preguntes per saber si s'està entenent tot, les quals també són en realitat augmentada i et diuen el resultat al moment.

Enllaç

Exemple de nivell 3:

• CoSpaces: aplicació que simula la realitat. Perquè fos un exemple de nivell 3 s'hauria de mirar amb unes ulleres aptes per a la realitat augmentada.

En acabar, vam començar amb la pràctica dels QR, la qual la vam fer amb l'aplicació QRCode monkey. Es pot utilitzar de diverses maneres, 4 d'elles són:

• Correu: et porta al correu directament amb el mateix l’assumpte, el qual s'haurà establert prèviament pel professor. Serveix per organitzar les preguntes o els dubtes que poden tenir les famílies. 

• Targeta de visita: escanejant el codi QR s'obre una pantalla amb el número de contacte del professor.

• Location: s'han d’agafar les coordenades del Google Maps i llavors crear el codi QR. Per tant, escanejant-lo s'obrirà el lloc exacte a l’aplicació del Google Maps. Serveix per enviar-los a les famílies a on anem d’excursió.

• Esdeveniment: permet a les famílies trobar informació de l'excursió, concretament ens mostra el calendari de les sortides.

Seminari 3 - Pràctica

La primera pràctica d'avui s'ha centrat en el Socrative. Hem anat contestant preguntes sobre temes tractats prèviament a classe a mesura que la Cristina ens ensenyava la seva utilitat i que pràctic pot arribar a ser. Les preguntes que tenen una resposta oberta no te les avalua a no ser que posis totes les opcions possibles, això no és factible si no és en cas que sigui una resposta una mica més tancada.

La segona pràctica que hem fet ha estat generar un codi QR amb l'aplicació QRCodi monkey. Hem hagut d'escollir entre un dels QR que hem fet a classe: correu, targeta de visita, location i esdeveniment. En concret jo he escollit el marcador d'esdeveniment.

Allà hi ha informació sobre l'excursió que tindrà lloc el dia 12 de maig de 2023 al bosc vertical. El codi conté: el nom del lloc, la direcció, el dia d'anada i el dia de tornada, i l'hora d'entrada i sortida.

Captura de pantalla

Seminari 3 - Reflexió

La reflexió del seminari 3 està connectada amb la dimensió 2: organització i gestió. Perquè les aplicacions que he après avui em permetran, en un futur, saber en quins entorns podré emprar-les; com afectarà el meu alumnat; quins avantatges i desavantatges tindre; les normes d'ús, les regulacions i les polítiques que s'utilitza en cada aplicació; i com crear aquests recursos.

D'una banda, el Socrative, el Quizziz i els Plickers ajuden a veure en què solen fallar els alumnes i, per tant, en què és necessari reforçar el contingut. A més, el Socrative en concret també mostra els errors dels alumnes per separat, de tal manera que no només es pot ajudar els alumnes col·lectivament sinó que també ens poden centrar en un tema concret i fer un PI específic. D'entrada crearia aquests recursos per començar-los el primer dia (al final de la classe), així podré conèixer una mica millor en quin punt en concret es troben en tornar de les vacances. La gràcia d'aquests recursos és que sembla que sigui un joc, provocant que els alumnes es relaxin i creïn un ambient confiable. Aquests tipus de qüestionaris contenen les 5R, per tant, sí que serien recursos en obert. A més, és possible que en alguns casos ens els compartim entre els/les docents del centre. L'única norma que imposaré el primer dia serà la del respecte als companys, ja que hauran passat tres mesos (o més) des que es va parlar del tema i és normal que alguns conceptes s'oblidin.

D'altra banda, cada nivell de la realitat augmentada pot ser útil en algun moment concret durant les classes:

• El nivell 0 pot servir per crear QR en un espai educatiu proper els pares. És a dir, quan anem a alguna excursió el QR pot servir per enviar-los la ubicació a les famílies d'una forma més ordenada i organitzada. Això no obstant, segons la informació que hi hagués s'hauria d'anar amb compte amb la informació i restringir l'accés. 
• El nivell 1 és útil en un context en el qual s'utilitzin qüestionaris com el de Plickers, però també hi ha altres com: Anatomy 4D, un entorn virtual d'aprenentatge que es pot implementar a classes externes a la tecnologia, com és el cas de biologia. Aquesta aplicació és un recurs que s'ha de pagar i, per tant, pot ser compartit amb la resta de l'equip educatiu un cop s'obté. D'aquesta manera tothom podrà ensenyar en igualtat de condicions i cap alumne es quedarà enrere. A part, moltes vegades no cal comprar-ho, ja que és possible que el centre ja tingui aquests recursos.
• El nivell 2 serveix als professors com a recurs dinàmic, ja que a través d'imatges es pot reproduir el RA i es té la sort que és un recurs creat en obert que pot utilitzar tothom que es subscrigui. Es pot implementar en casos en els que falti motivació per part de l'alumnat i calgui reforçar alguns conceptes.

Font

Seminari 2 - Teoria

Un cop vam començar la classe, el primer que vam fer va ser aclarir alguns conceptes de la classe anterior i vam dedicar un moment a preguntes sobre el feedback. Un cop fet això, vam aprofundir més en el padlet. Vam poder veure com posar l'enllaç al blog, ja que a la classe anterior només se'ns va dir que ens hauríem d'anar fent selfies cada dia i els hauríem d'anar penjant allà.

Després d'això, vam aprendre un altre recurs que es diu Symbaloo, una eina que ens permet anar posant diferents enllaços per aprendre. Ens permet muntar el nostre entorn personal d’aprenentatge, ja que conté recursos que ens aniran ajudant al llarg de curs a mesura que anem avançant. D'aquesta part també vam aprendre com extreure l'enllaç per posar-lo al blog.

Enllaç

El tercer recurs en el qual ens vam centrar va ser el de mSchools (Toolbox). En aquesta pàgina trobem tota mena d'aplicacions que ens poden ajudar per a segons quins contextos. Hi ha aplicacions centrades en matemàtiques, en música, en català, en castellà... Dins les aplicacions que ens mostra trobem qualificacions, valoracions i en segons quina, també trobem experiències amb l'explicació de com s'utilitza l'aplicació. Per entendre-la millor hem d'escollir una de les explicacions i explicar com la utilitzaríem a classe i si ens resulta útil o no.

Enllaç

El final de la classe es va basar en un joc semblant al Kahoot, anomenat Quizizz. És una plataforma que permet als seus usuaris crear qüestionaris dinàmics online. Permet avaluar els alumnes d'una forma més interactiva, fent que els alumnes s'interessin una mica més per la matèria. Serveix per crear exàmens i pràctiques (enquestes).

Enllaç

Seminari 2 - Pràctica

A la classe d'avui hem fet quatre pràctiques:

Symbaloo

És un entorn creat amb recursos que ens ajuden a aprendre. Per poder-lo incorporar al blog s'ha de seguir una seqüència de passos:

1. Li donem a compartir (a dalt, al centre).
2. Li donem a embed (incrustar/fletxes) i copiem l'enllaç
3. Anem al blog i cliquem el llapis que surt a l'esquerra
4. Canviem el llapis pel codi html
5. Un cop fet tot això, només falta modificar l'amplada i l'alçada en cas que sigui necessari

Per modificar l'amplada 

• Hem d'anar al codi html copiat del Symbaloo

• Canviem els nombres que surten a la part de weith i modifiquem els píxels posant un 100%

Per modificar l'alçada s'ha d'anar provant i en cas d'afegir recursos s'ha de donar a l'opció compartir que surt al Symbaloo de manera que en entrar al blog ens surti la pàgina actualitzada.

Toolbox

Com a pràctica hem hagut d'escollir una de les aplicacions que ens sortia i descarregar-nos-la per provar-la. Un cop fet això hem hagut de dir com la utilitzaríem a la nostra aula i afegir-la al padlet grupal. Jo m'he centrat en una aplicació relacionada amb la música i he escollit el Walk Band - Music Studio.

Quizziz

El final de la classe es va basar en un joc semblant al Kahoot, però que en compte d'ensenyar els noms, és anònim i més dinàmic. Es diu Quizizz. Allà van anar sortint preguntes sobre la classe que havíem fet i vam poder veure el nivell que tenia cadascú.

Captura de pantalla

Padlet

A part d'això, també vam aprendre com incrustar el padlet (1ra pràctica) al blog, per fer-ho:

1. S'ha de clicar a la fletxa que hi ha a la barra de la dreta 
2. Li hem de donar a incrustar (fletxes/embed)
3. Copiem el text que ens surt
4. Tornem al blog i obrir una nova entrada
5. Cliquem el llapis que surt a l'esquerra i li donem a l'opció de visualització de codi html.
6. Esborrem les lletres que surten i enganxem el text que hem copiat prèviament
7. Posem les etiquetes corresponents i ho publiquem

Font

mSchools - Toolbox

Walk Band - Music Studio

Font

Walk Band és una aplicació musical que conté 4 instruments virtuals: un piano, una bateria, una guitarra i un baix. A la pantalla es simula la imatge corresponent a cada instrument i es poden veure totes les seves parts. L'aplicació et dona l'opció de crear una pista musical tant amb l'instrument individual com amb el conjunt d'instruments alhora.

Aquesta aplicació ajuda al professor de música a fer classes més dinàmiques i permet ensenyar els instruments d'una manera més visible per a tots, ja que des d'un instrument físic no tots els alumnes arriben a veure del tot bé el que s'explica. D'aquesta manera, els instruments queden projectats a la pissarra i tots els alumnes ho veuen tot bé. A més, permet que es puguin explorar els 4 instruments que ofereix l'aplicació sense la necessitat que l'escola hagi de comprar un per cada nen/a que hi ha a l'aula. A més, els alumnes poden desenvolupar la seva part més artística d'una forma autònoma, creant la seva pròpia pista sense la necessitat de sortir de l'aula (per saturació auditiva), ja que poden connectar els auriculars al dispositiu digital que estiguin utilitzant.

És per això que, com a activitat, proposo que des d'un inici es dediqui una sessió a explicar el funcionament de l'aplicació i anar veient cada instrument per separat. Després d'aquesta part més teòrica, s'hauria de dedicar unes sessions a deixar que els alumnes l'exploressin d'una forma més autodidacta mentre el professor va resolent dubtes i, un cop fet això, ajuntar-los per grups i deixar que creessin la seva pròpia cançó a partir dels conceptes que s'hauran vist prèviament a classe.

Walk Band - Music Studio | apps | Google Play | Toolbox | mSchools (mobileworldcapital.com)